13 febrer 2012
11 febrer 2012
09 febrer 2012
Never again
Esper que l'anell que li donis, podreixi el seu dit.
Esper que quan siguis al llit amb ell, pensis amb mi.
Mai te desitjaria res dolent, però tampoc res bo.
Fa mal saber que mai seré allà?
Estic segur que fa fàstic veure'm cada dia.
Vas ser tu, qui va decidir acabar com ho vas fer.
Vaig ser l'últim en saber-ho.
Tu sabies exactament el que faries.
No em diguis que simplement nos sabies què fer.
Potser ell et cregui, però jo no. Mai més.
05 febrer 2012
Jo mai mai...
Avui l'Albert arriba a l'hora.
Em dóna el cava i el poso en fred.
I arriben l'Héctor i la Clara,
porten la nena dormida en el cotxet.
I obro la porta a la Judith,
avui véns sola, m'encanta el teu vestit.
I va arribant tota la colla,
quan són a taula, trec el sopar.
Un menjar exquisit, vull probar aquest vi.
Qui vol cafè? Hi ha gin-tònics també.
I juguem al joc d'aquelles nits d'estiu.
No parleu tan fort que la nena dorm.
I l'Hèctor diu:
- Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judith. - I afegeix - Jo mai mai he desitjat que deixés al seu marit.
Tothom em mira i ningú beu.
I aquell dard emmatzinat se m'ha clavat al cor.
I ho reconec, i faig un glop.
I veig que tots riuen de cop,
però la Judith aixeca el got, em mira i diu:
- Jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat.
I jo em congelo i ella beu.
09 gener 2012
You can't have it all
Esper que sentis que has pres sa decisió correcta. A sa vida, a vegades se guanya i altres se perd. Sincerament, crec que tu has perdut l'oportunitat de ser feliç. Després de tot el que ha passat, hem viscut i hem sentit, me neg a pensar que puguis ser feliç devora sa persona a sa qual has enganyat.
No sóc ningú, i segurament tampoc es més apropiat, per donar-te lliçons de moral, però esper que aquesta situació t'ajudi a madurar i a créixer com a persona. A deixar de pensar tant en tu i en el què diran, i veure més enllà. De posar-te en el lloc dels altres.
No sé que faràs d'ara endavant, però com ja vaig dir al seu temps, pens que una relació s'ha de basar en la confiança, i això amb tu, jo no ho he tengut. No he pogut confiar en tu; i quan ho he intentat, no me n'he endut més que decepcions i emprenyos.
Aprèn a confiar en la gent, i, sobre tot, deixa que s'altra gent confiï en tu. Obre't als altres, com ells ho fan a tu. O com he fet jo, i tu no has fet amb mi. Si no ets de fiar, no arribaràs gaire lluny.
Jo, per sa meva part, he sortit ben escaldat. Benaventurat anava. Què he aprés? Que ses relacions són tan fàcils com ses dues persones volen. Si una hi veu problemes, n'hi haurà, clar.
Sempre dic lo mateix (i intent aplicar-ho): viu i deixa viure. No te fiquis allà on no te demanen o no te volen, i tot anirà bé, sense problemes. No jutgis. Però, sobre tot, deixa viure la seva vida als altres. No visquis en el passat, sinó mirant al futur. Un futur, que jo he decidit, enfora de tu, dels teus lios mentals i indecisions.
Esper que no te prenguis tot això malament. No esperaries que me n'aniria només dient adéu, no? Des d'un principi m'he mostrat tal com sóc: lo més sincer que he pogut. I això no és més que un atac de sinceritat. Només desig coses bones per tu, i si te puc ajudar a ser millor amb tu mateix i amb els altres, com tu has fet amb jo, ja me puc donar per satisfet.
Sempre te recordaré, això no ho dubtis. Simplement no ha estat es moment idoni per nosaltres.
No sóc ningú, i segurament tampoc es més apropiat, per donar-te lliçons de moral, però esper que aquesta situació t'ajudi a madurar i a créixer com a persona. A deixar de pensar tant en tu i en el què diran, i veure més enllà. De posar-te en el lloc dels altres.
No sé que faràs d'ara endavant, però com ja vaig dir al seu temps, pens que una relació s'ha de basar en la confiança, i això amb tu, jo no ho he tengut. No he pogut confiar en tu; i quan ho he intentat, no me n'he endut més que decepcions i emprenyos.
Aprèn a confiar en la gent, i, sobre tot, deixa que s'altra gent confiï en tu. Obre't als altres, com ells ho fan a tu. O com he fet jo, i tu no has fet amb mi. Si no ets de fiar, no arribaràs gaire lluny.
Jo, per sa meva part, he sortit ben escaldat. Benaventurat anava. Què he aprés? Que ses relacions són tan fàcils com ses dues persones volen. Si una hi veu problemes, n'hi haurà, clar.
Sempre dic lo mateix (i intent aplicar-ho): viu i deixa viure. No te fiquis allà on no te demanen o no te volen, i tot anirà bé, sense problemes. No jutgis. Però, sobre tot, deixa viure la seva vida als altres. No visquis en el passat, sinó mirant al futur. Un futur, que jo he decidit, enfora de tu, dels teus lios mentals i indecisions.
Esper que no te prenguis tot això malament. No esperaries que me n'aniria només dient adéu, no? Des d'un principi m'he mostrat tal com sóc: lo més sincer que he pogut. I això no és més que un atac de sinceritat. Només desig coses bones per tu, i si te puc ajudar a ser millor amb tu mateix i amb els altres, com tu has fet amb jo, ja me puc donar per satisfet.
Sempre te recordaré, això no ho dubtis. Simplement no ha estat es moment idoni per nosaltres.
07 gener 2012
02 gener 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




